L’oli d’oliva és el suc espremut de les olives o aceitunas en castellà, com vulguem anomenar-les, un nom deriva del llatí i l’altre de l’àrab. El seu ús a la cuina és àmpliament conegut des de l’antiguitat, així com les seves propietats saludables.

Es van originar els primers arbres de l’olivera (Olea europea) a partir de la varietat silvestre, l’ullastre, de fruits i fulles més petits. Es creu que el seu cultiu va començar fa uns 6.000 anys a la regió de Mesopotàmia i zones costaneres del Càucas i Síria.

Al nostre país van ser els fenicis els qui van portar el seu cultiu uns 1.050 anys A.C.

Se n’estengué de forma àmplia la plantació durant l’Imperi Romà i posteriorment els àrabs renovaren i ampliaren les plantacions amb el seu espectacular desenvolupament de l’agricultura.

Aquests bells arbres de gran longevitat i resistència amb els seus troncs recargolats i plens de forats semblen escultures vives i són records d’èpoques passades. Hi ha multitud de varietats sent una de les més grans la gordal sevillana i la més petita la lleidatana arbequina.

Els antics egipcis creien que la deessa Isis els va portar l’olivera i els va ensenyar a produir l’oli. Ramsès II, faraó d’Egipte l’any 1400 A.C. utilitzava l’oli habitualment amb fins curatius. El consideraven un arbre sagrat i col·locaven un ramet d’olivera als sarcòfags dels difunts.

A l’antiga Grècia el savi Dioscórides va descriure les seves propietats medicinals i les primeres olimpíades es van inaugurar encenent una branca d’olivera. Com a símbol de la victòria es coronava els atletes vencedors amb corones fetes de branques de l’olivera sagrada que era al temple de Zeus.

La Bíblia i l’Alcorà també esmenten l’olivera en diferents parts d’aquests llibres sagrats, valorant-ne l’ús domèstic en l’alimentació i per donar llum a les làmpades.

A Amèrica van ser les expedicions espanyoles i portugueses els qui van introduir el seu cultiu a les zones climàtiques adequades.

El nostre país té el privilegi de ser el productor d’oli d’oliva més important, exportant el 65% a multitud de països. El seu cultiu arriba actualment a 2’75 milions d’hectàrees principalment al centre, sud i est de la península. A Catalunya es cultiva majoritàriament la varietat arbequina de la comarca de les Garrigues, les petites olives que donen un oli molt saborós i especial.

Des de fa més de 500 anys s’elaborava l’oli en molins de pedra, moguts per cavalleries o manualment, es premsava la polpa amb una gran biga de fusta i es recollia l’oli obtingut, deixant-lo reposar per treure impureses.

Actualment el procés és semblant però adaptat a les modernes tecnologies més eficients. Les nostres olives de la Cooperativa de L’Espluga Calba, es porten directament del camp, es renten i trituren a la mateixa cooperativa, obtenint un oli d’oliva verge extra premsat en fred d’extraordinària qualitat.

Alguns anys de fred intens van fer estralls als nostres oliverars, també severes sequeres i incendis però tenaçment cultivats pels nostres pagesos van aconseguir que traguessin nous brots i van tornar a formar els bells arbres que podem observar en alguns històrics olivars.

En resum, l’oli d’oliva té una llarga història que abasta milers d’anys i ha estat apreciat per totes les cultures pels beneficis per a la salut. Actualment la branca d’olivera i el colom que la porta al bec simbolitzen la pau, una cosa tan necessària al nostre planeta.